Les meves reflexions començaren ara fa un any quan un amic meu, un estudiant de política ja graduat i posseïdor d'una important beca sobre política internacional, de forma lacònica em va assegurar que Catalunya ja estava fora d'Espanya.
A partir d'aquí vaig començar a llegir amb més atenció les notícies relacionades entre Catalunya i Espanya i he arribat també a la mateixa conclusió.
Les raons podrien ocupar decenes de pàgines, basades en la història, en fets culturals, la llengua.. tots ells suficientment raonables i segurament basats en fets contrastats i científicament provats. Però la pregunta o la resposta al meu entendre no es pot basar en el passat sinó en el present o el futur per trobar una solució a la qüestió Catalunya-Espanya.
Un exemple, a els Balcans la majoria dels partits que van sortir de les cendres de l'època comunista, per justificar la seva superioritat nacional van fer autèntiques investigacions per justificar la seva puresa natural per sobre dels altres, fins al punt d'arribar a moments claus de la història tant llunyans com el segle XII per justificar les seves polítiques presents. Això els va funcionar per inciar, per arrancar del caos i treure el cap per sobre del fang que els cobria. D'això fa nomès uns 15 anys o 20 anys com a molt, i molts ja han canviat d'estil, doncs europa avança mirant cap el futur i no cap el passat. Quin sentit té pensar com de grans i importants erem fa tres-cents anys? Ens ajuda a dormir, però no a solucionar els nostres problemes presents i menys els futurs. És necessari estudiar el passat, però no fer-ne una obseció nacional.
És per això que els últims temps s'estàn produïnt interessants fets, comentaris que em porten a creure decididament que entre Espanya i Catalunya existeix un acord no acordat d'arribar a un divorci, de posar fi a les relacions entre govern i autonomia i pujar-les a un nivell governamental, independent, internacional.
Però aquí intervenen molts factors. Com fer-ho? Aquesta és la qüestió.
Conscienciació Social: Crear un clima civil propici a favor de la independència i un clima contrari al govern central per fer el pas. Mitjans de comunicació començen a emetre programes a favor de la separació, remarcant les injustícies que a la gent li arriben més als sentiments, com la història, la cultura, la llengua, tot i que com he dit abans, amb el passat no es conseguiex el futur, seien unes propostes per arribar a una fi i només això. La ràdio, xifres, emetre programes de debat, control.lades, declaracions de personatges importants dins la consciència social catalana, músics, gent de la cultura, polítics ben valorats... Els grups de pensament nacional, tant a Catalunya com a Espanya publicarien articles explicant les injustícies d'Espanya cap a Catalunya i per la part espanyola farien el mateix, guanyant electorat uns i altres en contra de catalunya, mentre en catalunya la gent es mobilitza contra l'estat central, demanant sense saber-ho allò que volen els grups de poder. Les consultes són uns instrument més per la conscienciació social, de la llibertat com a poble a "decidir" i començar a calentar motors per la consulta final. Els organismes estatals podrien emetre resolucions clarament injustes basant-se sempre en les lleis establertes per anar impregnant les consciències. El sentit d'injustícia podria ser una de les ideas més importants en aquest procès. La resolució de l'ESTATUT en seria una de les claus, clarament injust i resolució tardana. Per part del govern central seria necessari crear l'ambient just per veure catalunya com una necessitat, un orgull nacional de desfer-se de la autonomia catalana, de la injusta posició catalana de forma democàtica i sense fe us d'armes. Entre altres coses, europa no aprovaria mai una intervenció armada dins les seves fronteres. Podria ser europa un instrument positiu? El fet de que catalunya fos un estat implicaria incorporar un estat amb marca europea i ric i de pas rebaixar el poder d'espanya dins d'europa, fent-la més soportable per l'economia europea? Cal tenir en compte també que molta gent, potser centenars de families no acceptarien el procès de separació i optarien per sortir del pais. Caldria també prendre masures en aquest sentit. Es podria donar el cas que gent preparada, necessària pel pais per la seva alta formació optès per marxar creant uns vuits laborals perillosos de solucionar als primers anys. Una solució podria ser millorar els salaris dels especialistes per evitar una fugida de cervells del pais.
Política-Partits: Es podria arribar a la situació possible de que CiU arribés a la conclusió de que la única situació possible com a regió i com a partit predominant fos la independència. No només CiU sinó també algun partit d'esquerres. La derrota de CiU podria haver fet que s'elaborès un programa per aconseguir una majoria absoluta a tota la regió i per tal d'aconsegui això es podrien fer marques blanques com SI o Reagrupament per començar el procès necessari per arribar a la separació, doncs com a partit i dins un marc europeu seria impossible avançar més del que ha avançat com a partit polític.
Per fer-ho seria necessari potser perdre les eleccions per construír un projecte fort i crear marques blanques polítiques que impulsséssin el procès, fent veure que van en contra seva, en contra dels seus interessos.
Un cop en el poder seria necessari seguir amb els partits blancs, fent la feina de crítica al govern central, sense desgast per part del partit principal, i desapareixent a mesura que el grup polític principal aconsegueix els objectius. Com a partit de govern seria necessari mostrar les dificultats per arribar acords amb el govern central, la crisis ho ha fet una mica més enrrabassat, però la demanda de més autogovern seria sistemàticament rebutjat i es demanaria més diners o una centralització major obligant el partit de govern finalment acceptar, "desolat, les demandes del poble català per la separació, tot i que ells feren tot el possible."
Políticament suposaria també un triomf del partit de govern català per anys i potser una majoria absoluta als ajuntaments més important i obligaria al partit estatal PSC a una reforma profunda, que només faria que ajudar a CiU, doncs si el PSC es passés a les línies nacionalistes justificaria la política de CiU i ERC, si en canvi es passés al centralisme, ajudaria també a aquests dos partits per justificar la separació.
La dreta espanyola i fins i tot l'esquerra espanyols podrien ajudar en aquest procés, per interessos diferents. Per governar col.locant-se com a salvadors de la pàtria espanyola o com els únics per salvar espanya del caos i les injustícies catalanes. Podria passar, clar, que alguns sectors, sobretot de la dreta, que no acceptèssin de cap manera la separació, creant conflictes disn i fora dels partits mjoritaris espanyols. Aquí podrien intervenir els interessos econòmics per ajudar en el procès. Els grans lovis podrien ajudar a convèncer els poc convençuts. Europa podria també intervenir tímidament posant els punts sobre les i si fos necessari, per control.lar el procès segons les seves necessitats. No seria fàcil però les negociacions en temes tant importants com els diners de les jubilacions i els fons destinats al rescat o ajut a altres comunitats. Sempre podria existir la possibilitat que el govern central s'hi neguès o donès menys de l'esperat.
Religió: No cal oblidar el paper de l'esglèsia catalana i no catalana dins del procés de sobirania. L'esglèsia católica representa un important paper dins la societat catalana. Una acceptació de l'esglèsia catalana per la sobirania representaria per una bona part de la societat catalana motiu de reconeixament i acceptació per la seva part i clar, per l'esglèsia catalana també representaria un augment del seu poder, debilitat dins el consell espanyol de cardenals. Suposaria un augment de la força política i social dels bisbes catalans dins i fora de Catalunya i la creació potser de més cardenals catalans, potser, dins la cúria papal. Ara mateix, un cardenal o arquebisbe català té poc pes dins l'estat espanyol. El tradicionalisme i la poca mobilitat de l'esglèsia catlòcia espanyola és prou clara, i més si es tracta de fets diferencials, nacionals.
El pes de l'esglèsia católica dins la societat catalana és clara, i una opinió a favor o en contra podria fer possible el pas o no a la sobirania de Catalunya de forma clara.
Economia: Quina necessitat podrien tenir els empresaris, les grans corporacions per acceptar la independència? Actualment l'economia ja ha sobrepassat les fronteres, les fronteres només existeixen pels ciutadants de peu, el diner córrer sense límits d'un cantó a altre. Per una part, per tant podria interessar a les grans corporacions formar un país fort, petit, de facil control, ja estable, ric, o amb la capacitat de ser ric, ja amb els estàndards europeus on ja tenen instal.lades les seus, on es premetria fer lleis flexibles i amb treballadors ja preparats, especialitzats. També podria ser una bona oportunitat per emportar-se un bon botí de diferents sectors de l'economia catalana que ara dominen altres empreses espanyoles que monopolitzen els sectors gràcies als seus acords o amistats amb el govern central. Les televisions, les ràdios, els diaris ja pertanyen a grups de comunicacions importants i per tant no tindrien un efecte gran el seu negoci, ja que ara ja ocupen tot el mercat o la majoria. Un mercat interessant podria ser el de l'energia, doncs el govern com a tal hauria de buscar d'on treure part de la seva energia, ja fos amb les energies com el petroli o a través de les energies alternatives.
Futur: Les necessitats de Catalunya estàn cobertes ara mateix? .. Què necessita Catalunya i Espanya per viure seperades? Altres parts volen seguir catalunya, és una realitat posssible, factible? o vol Catalunya la incorporació de certes regions com podrien ser la part Nord del país Valencià, la Franga o les Balears?i Espanya n'estaria disposada? Es podria prodoir una espècia de Berlin, amb dues parts però a nivell estatal?
La incorporació de Catalunya com un nou estat dins europa no suposaria un problema greu, doncs, els polítics i les entitats poderoses ja s'encarregarien de convèncer l'establishment europeu aixì com també la mateixa Espanya s'afanyaria a reconèxer el nou estat sorgit d'un referèndum democràtic. Repeteixo que l'únic que europa acceptaria és un referèndum proument consensuat per una majoria absoluta.
Conclusió: És, desprès de tot Catalunya un cas com el Quevec o Escòcia, o és un cas com Kosovo o és un cas del tot diferent als citats? Caldria analitzar els coms i els perqués per treure',n clar una idea. Realment els catalans estan disposats a sacrificar-se, potser amb la feina, les pensions perr un temps per tenir un pais? Quin preu tindria això pels ciutadans de peu i per les grans corporacions, els partits polítics?....
Després de l'eufória podria succeïr el fracàs, estariem disposats desprès de l'empatx de la independència soportar una derrota nacional? Són uns perills reals que no cal oblidar. No tothom ni dins ni fora de Catalunya volen seperar-se de l'Estat actual....
Economia: Quina necessitat podrien tenir els empresaris, les grans corporacions per acceptar la independència? Actualment l'economia ja ha sobrepassat les fronteres, les fronteres només existeixen pels ciutadants de peu, el diner córrer sense límits d'un cantó a altre. Per una part, per tant podria interessar a les grans corporacions formar un país fort, petit, de facil control, ja estable, ric, o amb la capacitat de ser ric, ja amb els estàndards europeus on ja tenen instal.lades les seus, on es premetria fer lleis flexibles i amb treballadors ja preparats, especialitzats. També podria ser una bona oportunitat per emportar-se un bon botí de diferents sectors de l'economia catalana que ara dominen altres empreses espanyoles que monopolitzen els sectors gràcies als seus acords o amistats amb el govern central. Les televisions, les ràdios, els diaris ja pertanyen a grups de comunicacions importants i per tant no tindrien un efecte gran el seu negoci, ja que ara ja ocupen tot el mercat o la majoria. Un mercat interessant podria ser el de l'energia, doncs el govern com a tal hauria de buscar d'on treure part de la seva energia, ja fos amb les energies com el petroli o a través de les energies alternatives.
Futur: Les necessitats de Catalunya estàn cobertes ara mateix? .. Què necessita Catalunya i Espanya per viure seperades? Altres parts volen seguir catalunya, és una realitat posssible, factible? o vol Catalunya la incorporació de certes regions com podrien ser la part Nord del país Valencià, la Franga o les Balears?i Espanya n'estaria disposada? Es podria prodoir una espècia de Berlin, amb dues parts però a nivell estatal?
La incorporació de Catalunya com un nou estat dins europa no suposaria un problema greu, doncs, els polítics i les entitats poderoses ja s'encarregarien de convèncer l'establishment europeu aixì com també la mateixa Espanya s'afanyaria a reconèxer el nou estat sorgit d'un referèndum democràtic. Repeteixo que l'únic que europa acceptaria és un referèndum proument consensuat per una majoria absoluta.
Conclusió: És, desprès de tot Catalunya un cas com el Quevec o Escòcia, o és un cas com Kosovo o és un cas del tot diferent als citats? Caldria analitzar els coms i els perqués per treure',n clar una idea. Realment els catalans estan disposats a sacrificar-se, potser amb la feina, les pensions perr un temps per tenir un pais? Quin preu tindria això pels ciutadans de peu i per les grans corporacions, els partits polítics?....
Després de l'eufória podria succeïr el fracàs, estariem disposats desprès de l'empatx de la independència soportar una derrota nacional? Són uns perills reals que no cal oblidar. No tothom ni dins ni fora de Catalunya volen seperar-se de l'Estat actual....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada